Escoles i creativitat

Bon dia tot el dia!

 

 

Rafael Sanzio, "L’escola d’Atenes", 1511.

Aquest blog tractarà, sobretot, sobre la intervenció a Ken Robinson a mode de monòleg a TedTalk sobre la creativitat dels xiquets i sobre el treball que vaig haver de fer sobre aquesta. Tracta sobre uns dels grans oblidats a l’educació durant molts anys: la creativitat. 

Com a introducció ens afirma que a tots ens importa l’educació. És en el moment en que ens proporcionen (o no) educació quan comencem a formar persones, idees, i a intentar comprendre el món. Però el que realment està esdevenent és que s’està encaminant als xiquets i xiquetes cap a un futur presuposat que ningú sap realment com serà.

Els nostres menuts són una font inesgotable de talents i innovació sense excepicons i els estem desperdiciant. Segons l’autor, la creativitat deuria estar al mateix nivell que l’alfabetització durant l’escolaritat. Ens mostra a través d’anècdotes gracioses la forma en la que els xiquets no temen a equivocar-se, simplement contuinuen endavant amb el que se’ls ocorre, i eixa falta de por és el que fa que tinguen lloc les idees originals, una qualitat que els adults perden. I amb aquest terror als errors és amb el que controlem les empreses, l’educació i es vides. Matem als artites que portem endins.

Podem observar que totes les escoles del món segueixen la mateixa jerarquia en quant a la importància de les matèries impartides, deixant al fons les humanitats i, sobretot, les arts. L’inclinació de la que parlem comporta que els que compleixen a la perecció els requisits del sistema educatiu són empentats cap a la mateixa froma de vida, centrada sols ‘al cap, sobretot a un costat’.

Al llarg del temps, l’educació a sigut formada en base a allò que el sistema demandava. Quan apareixen els primers sistemes educatius, sota l’industrialització, l’academització és orientada a allò que les fàbriques i l’estil econòmic necessita, argumentant que és això el que has de fer si vols tenir un futur decent, un lloc al món i un treball. Cosa que no canvia a dia d’avui. Per a què vas a voler a ser artista si això no dona diners? D’aquesta forma el recorregut escolar de les persones es onverteix en una llarga preparació per a l’universitat (les carreres i els estudis més ben acceptats en concret) durant la qual és mata tot allò que no convé com la cretivitat. Donant com a invàlides certes branques es creen unes grans inseguretats als alumnes, que acaben creient que no serveixen per a res pel simple fet de no encaixar a la norma imposada. 

Sentir aquest discurs em va impactar un poc després de tants anys sentint com d'important eren les matemàtiques i com es morien de fam els artistes. Sobretot tenint en compte que el meu germà major i jo (els primers estudiants de la meua familia) estudiem arts i humanitats respectivament, havent de suportar així tota mena de comentaris negatius i molt despectius sobre allò a que ens dediquem.

Veure aquest video em va aportar una miqueta d'esperança en un canvi de perspectiva social, un emprendiment en el camí d'acceptació de les diferents formes d'intel·ligència, totes elles vàlides i necessàries.

Patri <3